Segurament has sentit aquesta frase de Sherlock Holmes, tot i que en realitat és una variant de la frase original “Elemental, estimat Watson”.
La planificació financera és un compendi de les dues cites.
És “elemental”, però necessita un “pla”.
ELEMENTAL:
Sí que és ELEMENTAL perquè podem simplificar l’extens univers d’actius financers en TRES grans tipologies que cerquen obtenir la raó de ser de la inversió: combatre la inflació com a mínim.
És ELEMENTAL perquè a cada gran grup d’actius financers (o els seus subgrups) van associats a una RENDIBILITAT ESPERADA i un RISC.
No deixa de ser com un joc d’equip com el futbol, amb una tipologia de jugadors ben diferenciada.
Els jugadors tipus A, que anomenem ACTIUS MONETARIS (una lletra del tresor per exemple) donen molta seguretat, no fallen cap pilota, no donen ensurts… són regulars sense marcar diferències.
Els jugadors tipus B, que anomenem RENDA FIXA, juguen un pèl més avançat, no són tan segurs com els jugadors A, tot i que habitualment marquen més gols que els A en alguna ocasió rebem gols per alguna errada seva.
Finalment, els jugadors tipus C són explosius, els anomenarem RENDA VARIABLE, són davanters, fan el triple de gols que els jugadors A. Cal que estiguin “endollats”, al llarg de la seva carrera tenen alguna temporada nefasta tot i que, mirat en perspectiva, ofereixen un bon rendiment.
JUGUEM?
Amb quina alineació et sents més còmode?
Ets defensiu, preferint aguantar el resultat, sabent que difícilment aniràs al capdavant de la classificació. O ets més arriscat, i penses que sense gol no pots estar al capdavant.
Analitzem l’evolució històrica d’aquestes tres tipologies de jugadors.
En aquest gràfic veiem l’evolució de les tres tipologies d’actius durant els últims cent anys.
Tots tres superen la inflació, representada per l’àrea grisa, i tots tres mostren una evolució positiva al llarg dels anys.
Els ACTIUS MONETARIS (línia verda) superen la inflació per molt poc, ofereixen una rendibilitat al voltant del 3%. Un dòlar de fa 100 anys invertit en lletres del tresor americà s’ha convertit en 22 $ actuals, això sí, sense cap ensurt.
Els bons de l’estat, RENDA FIXA (línia vermella), aporta més rendibilitat, per sobre del 5%. Gràcies a l’efecte capitalització aquest dòlar del 1920 s’ha convertit en 131 $ d’ara, obtenint 6 vegades més capital que el que hauríem acumulat amb una lletra del tresor americà.
En contra, hem tingut algun ensurt. A què és degut? Doncs bàsicament al “risc de tipus d’interès”, és a dir, tenim un actiu amb una rendibilitat pactada fins al seu venciment, i si els tipus d’interès pugen, aquest actiu valdrà menys perquè és menys rendible. Aquesta és la raó de les pèrdues registrades en els fons de renda fixa aquest últim any i mig.
Finalment, la RENDA VARIABLE (línies blaves donat que en representem de dos tipus d’empreses). Rendibilitats al voltant del 10%, la diferència respecte a els altres actius en el capital acumulat al llarg de períodes tan llargs és espectacular, acumulant per sobre dels 11.000 $ es multiplica el patrimoni obtingut per les lletres en 500 vegades. Per arribar aquí el camí no ha estat gens plàcid, els ensurts han estat de magnitud, fins al punt de perdre en algun moment fins al 40% del patrimoni acumulat.
Mirem aquestes variables en un patit quadre (simplificant les dades)
| RENDIBILITAT ESPERADA | MÀXIMA VARIACIÓ NEGATIVA | ||
| ACTIUS MONETARIS | 3% | 0% | |
| RENDA FIXA | 5% | 15% | |
| RENDA VARIABLE | 10% | 40% | |
Per tant, si al llarg del temps tots tres tenen una evolució positiva, essent la renda variable el millor amb diferència, però, per contra, hi ha períodes en què l’evolució es negativa (i molt negativa en algun cas) la clau està en el TEMPS.
La pregunta On he d’invertir?, no es pot respondre sense saber quant de temps preveus tenir immobilitzats els diners. Establir horitzons temporals no és res més que PLANIFICAR
TENIM UN PLA, ESTIMAT WATSON
I, si no el tenim, cal tenir-lo.
Cal triar els jugadors en funció de les teves necessitats vitals. Podrem ser agressius amb aquell capital que acumularem per una jubilació esperada d’aquí a 20 anys i jugarem a la defensiva amb aquells diners que han de pagar el màster del fill universitari.
En aquest enllaç us oferim una eina que us ajudarà a dur a terme el vostre PLA
https://gvcgaesco.inveert.com/meta
Us recomano que la proveu.
La planificació no és res més que encaixar peces, per objectius a llarg termini actius de renda variable, monetaris pels immediats i de renda fixa pels de mitjà termini. Quantificarem la rendibilitat i el risc resultat de la combinació que respon als nostres objectius.
COMPLIREM AMB EL PLA?
Aquí entra a jugar el paper emocional.
Serem capaços de mantenir el pla (imprevistos a part) en tots els escenaris raonablement possibles. I si es produeixen aquelles possibles pèrdues temporals ja contemplades? Continuarem igual o ens condicionarà
Si la resposta és que ens condicionarà, haurem d’ajustar el pla a un escenari que garanteixi que el component emocional no posarà en perill la seva continuïtat.
En altres paraules, l’estratègia marcada no ha de ser una font de preocupació, al contrari, ha de ser una eina que ens aporti la tranquil·litat de saber que s’està fent el correcte per complir amb els objectius.
TAN DECISIU ÉS EL PAPER EMOCIONAL?
A parer meu, en les “finances conductuals” rau la diferència entre l’èxit i el fracàs.
El tema dona per molt, a tall d’exemple poso unes quantes dades, molt exemplificadores, on es veu com els biaixos emocionals influeixen en els resultats obtinguts.
Per exemple, el “comportament de remat”, invertir perquè ha pujat i està de moda… en definitiva, el que inverteix pel que ha passat i no pel que ha de venir.
El següent gràfic mostra el flux net d’entrades i sortides a la borsa americana comparat amb la seva evolució anual. Quan hi ha caigudes i la borsa està barata, la gent s’espanta i ven, quan ja ha pujat s’animen i compren.
És important no deixar-se portar per la por, ni tampoc per l’eufòria. Intentar anticipar el comportament dels mercats no sol donar bons resultats. En el següent gràfic mostrem el valor d’una inversió hipotètica de 1.000 dòlars en l’índex MSCI ACWI entre l’1 gener de 2012 i el 31 desembre 2021.
Aquests 1.000 dòlars s’haurien convertit en 3.025 $ si s’hagués mantingut la inversió tot el període, però si l’inversor hagués fet entrades i sortides i s’hagués perdut els 10 millors dies del mercat, s’hauria perdut el 50% dels guanys.
Font: MSCI, RIMIS
També és cert que potser hauria evitat dies de caigudes. En el següent gràfic podem veure que evitar les caigudes no compensa donat que la rendibilitat del S&P500 (borsa americana) és gairebé un 1,5% superior a la que obtenen els seus inversors a causa de moviments erràtics.
Dades extretes de Morningstar la mitja de la rendibilitat dels inversors en l’S&P500 a la de l’índex
Al cap i a la fi, tot passa, o almenys ha estat així fins ara.
En els últims 50 anys hem patit 6 mercats baixistes, de mitja han durat poc més d’un any i han generat una rendibilitat del 9.5% anual. Aprenem a conviure-hi, i que les emocions no distorsionin el nostre PLA.
