Ja hem passat l’equador de l’any. Estem en plena temporada de resultats empresarials del segon trimestre i, de moment, amb sorpreses molt positives. Un quart de les empreses del S&P 500 ja han anunciat els seus resultats, i el 77% han superat les estimacions de consens de mercat, superant la mitjana històrica del 67%, però quedant per sota del 90% registrat el trimestre anterior.

El sector bancari (Citi i JPM van ser els primers a publicar) obté uns marges financers molt positius, però els analistes preveuen que serà difícil mantenir-los per diversos motius tals com:

– l’increment de la pressió sobre la remuneració dels dipòsits, tot i que encara les entitats no tenen la necessitat de captar-ne.

– Un lleuger increment de la morositat, poc significatiu per ara

– La dificultat d’aconseguir ingressos per serveis que ja estan molt espremuts

En el que portem del 2023 no hem vist per enlloc la crisi econòmica enunciada ara fa un any, al contrari, ara veiem que els comentaris dels gestors sobre les perspectives macroeconòmiques són força optimistes gràcies a la reducció de la inflació i a la fortalesa que mostren les dades de creixement econòmic.

És,  en aquest entorn, quan s’ha d’estar més en alerta per detectar senyals que revelin un esgotament del cicle econòmic. L’evolució del mercat laboral o els indicadors d’activitat de la manufactura i dels serveis (PMI/ISM) són senyals molt útils per alertar dels canvis de cicle. En aquest sentit, les dades de juny, comencen a mostrar certs indicis d’esgotament tot i que continuen en nivells d’expansió econòmica.

Pel que fa als mercats, registren pujades al voltant del 15% a Europa i en l’S&P500 americà.

Els fons d’inversió “value”, els d’Small Caps o el de Turisme que havíem recomanat registren tots pujades d’entre el 17 i el 25%.

No ens hauria de sorprendre el comportament positiu de les borses, de fet segueixen el patró habitual després que els bancs centrals iniciïn una pujada de tipus, tal com veiem en els següents gràfics, almenys en les 4 fases anteriors de pujades de tipus la borsa americana ha tingut un comportament positiu, i ara no ha estat l’excepció.

Al contrari, l’alerta l’hem de posar quan es produeixen retallades dels tipus d’interès, donat que habitualment els bancs centrals actuen amb cert retard, l’inici d’un procés de baixada de tipus en moltes ocasions es produeix en un moment en què el deteriorament de l’economia està en una fase ja massa avançada i les borses cauen anticipant revisions baixistes de beneficis.

Si bé a principis d’any s’especulava en què el sostre de tipus arribaria al juny, i probablement es veurien baixades el desembre, ara aquest escenari no està tan clar i possiblement tindrem, tot i la baixada de la inflació, els tipus d’interès en aquests nivells més temps que el previst inicialment.

No vol dir que no veurem moviments en els tipus d’interès, al contrari, el fet és que actualment el pendent de la corba de tipus té pendent negatiu, això és una situació “anormal” donat que en situació d’equilibri els tipus a llarg termini han d’estar per sobre dels tipus a curt termini, on la diferència entre els tipus curts (lletres a 1 any) i llargs (bo a 10 anys) està de mitja com a mínim en un 1,5%.

I aquí tenim el dilema servit, el retorn a la normalitat de la corba de tipus. Com es produirà? Vindrà per una pujada dels tipus llargs (opció 1), baixada dels tipus curts (opció 2) o una combinació de les dues opcions.

Caldrà seguir de prop aquests moviments, en tot cas, amb les dades que tenim sobre la taula l’estratègia que plantegem és la següent.

• No invertir encara en els trams llargs de la corba de tipus fins que la corba es normalitzi.
• Donat que creiem haver vist, o estar molt proper, el sostre en els tipus a curt termini es pot invertir en actius monetaris o fons de renda fixa de duracions curtes.
• Mantenir les posicions en aquelles empreses que l’entorn de tipus i inflació actuals no els impacte en excés, estem parlant d’empreses que representen múltiples de valoració encara baixos tot i les pujades que han registrat aquest any. Continuem invertits en empreses “value”, les Small Caps i les de sectors més infravalorats en detriment de sectors de creixement.

És a dir, mantenim l’estratègia plantejada a principis d’any.