Sentim opinions que allò d’abans era millor, que cada cop hi ha menys classe mitjana, que la majoria de gent és més pobre o que les noves generacions ho tindran molt més difícil… En canvi, les dades objectives diuen tot el contrari, cada cop hi ha més població amb ingressos, menys pobresa al món i s’ha democratitzat l’accés a béns i serveis que eren prohibitius per la majoria de la població. La humanitat sempre ha progressat, no linealment, però sempre ho ha fet i no deixarà de fer-ho. En podem discutir la “bondat” del que anomenem progrés, i també sobre si aporta felicitat… però això és un altre debat.
La recerca aplicada és l’element clau de l’evolució, les innovacions tecnològiques avancen a un ritme geomètric, molt superior a la capacitat lineal de l’aprenentatge humà. Hi ha avenços discrets i avenços que esdevenen revolucions. A principis dels noranta es va crear l’embrió de la internet actual però no va ser fins a finals de la dècada que se’n va intuir tot el seu potencial, amb bombolla borsària inclosa. En l’any 2000 la bombolla va esclatar, però tot allò que s’intuïa ha esdevingut una realitat i una revolució en productivitat. Crec que igual que ho va ser el HTTP:WWW, la IA serà una altra revolució.
La IA obre un debat, fora de lloc des del meu punt de vista, sobre la relació entre l’humà i les màquines. Lluny de pensar que les màquines poden “manar” el mon (si no hi ha la voluntat humana que ho facin) és ben cert que del poc que coneixem de IA, amb aplicacions com el ChatGPT, ja podem intuir tot el seu potencial.
No percebo la IA com una amenaça, al contrari, serà una eina facilitadora de moltes tasques, tan facilitadora que moltes feines que realitzen els analistes financers, dissenyadors gràfics, traductors, periodistes, assistents administratius, programadors, matemàtics, i un llarg etc… les duen a terme ja, i les realitzaran cada cop més, aplicacions d’IA. I sí, això equivaldrà a una reducció de llocs de treball en aquests àmbits, que no vol dir ni retrocés ni amenaça, al contrari podrem destinar el temps a altres activitats tal com internet ens ho va permetre.
Si encara continueu llegint, difícil que algú hagi arribat aquí, us he de dir que NO he utilitzat IA per escriure això. De fet, la meva idea inicial era escriure una faula sobre la borsa arran del tema SVB, Crédit Suisse i crisi bancària, la faula volia que expliques aquell comportament de l’inversor que s’espanta per qualsevol notícia i que amb titulars sensacionalistes generen interessadament aquestes correccions sense fonament.
Entrant al ChatGPT he demanat el que volia dir en 4 simples línies i ha escrit una història que us poso a continuació traduïda al català amb Softcatalà (el GPT encara no hi arriba). No guanyarà cap premi literari, però dubto que l’hagués fet millor i segur que no hauria tardat en total menys d’un minut.
En un bosc frondós i tranquil, vivia una família d’ocells en un bell arbre. El niu estava perfectament construït, amb branques entrellaçades i fulles suaus per a protegir la família dels canvis climàtics. Allí, vivien feliços i còmodes. Els pares treballaven intensament per a recol·lectar aliments i cuidar dels seus pollets, mentre que els petits es divertien explorant la seva llar i aprenent a volar.
No obstant això, un dia, una família d’ocells va arribar i va decidir instal·lar el seu niu en el mateix arbre. La família original no va tenir cap problema al principi, però aviat es van adonar que els nous veïns també estaven portant amics i familiars per a construir els seus nius en el mateix arbre. En poc temps, s’havien instal·lat una gran quantitat de nius i l’arbre ja no era tan acollidor com abans. Hi havia massa ocells en el mateix lloc i van començar a molestar-se entre si i a lluitar per recursos com a aliments i aigua.
La família original va tractar de parlar amb els altres ocells per a trobar una solució, però els nous veïns eren massa tossuts i no van voler moure’s. Els ocells petits estaven confosos i tristos en veure que l’arbre estava sent envaït per tants altres ocells, que no semblaven estar interessats a compartir l’espai.
Llavors la mare ocell va tenir una idea, va recordar haver sentit parlar d’un ós que vivia en el bosc i que a vegades sacsejava els arbres per a recol·lectar fruits. Va pensar que tal vegada podrien convèncer a l’ós perquè sacsegés l’arbre i així alguns dels nius caurien a terra i alguns ocells s’espantarien i buscarien una nova llar.
La idea sonava una mica perillosa, però els pares sabien que havien de fer alguna cosa per a protegir la seva família i el seu benestar. Llavors, van començar a buscar a l’ós en el bosc. Després d’un temps, el van trobar menjant fruites d’un arbre. Els ocells es van acostar acuradament i van començar a explicar-li el seu problema. L’ós va escoltar atentament i va decidir ajudar-los, perquè ell també sabia l’important que era tenir una llar segura i tranquil·la.
Aquella nit, quan els altres ocells estaven dormint, l’ós va arribar a l’arbre. El va començar a sacsejar suaument, tractant de no fer molt de soroll, però prou perquè alguns dels nius es moguessin de les seves branques i caiguessin a terra.
L’endemà, alguns dels ocells van decidir anar-se a buscar una nova llar més trenqui-la, mentre que uns altres van decidir quedar-se i compartir l’espai amb la família original. L’arbre se sentia més lleuger i les fulles tornaven a moure’s lliurement amb el vent. La família original estava molt agraïda amb l’ós i li van donar algunes de les llavors que havien recol·lectat com a agraïment. Els ocells d’aquell arbre ja tenien la solució, cada cop que perdien qualitat de vida en ser envaïts per altres ocells anaven a buscar l’ós.
