Aquest mes de juny hem patit una caiguda de gairebé tots els actius, tant de renda variable, com de renda fixa corporativa. És el setè pitjor semestre de la borsa americana des del 1900 amb caigudes de la borsa americana i europea properes al 20%
Tota la premsa generalista i la televisió repeteixen com un “mantra” els conceptes de recessió, estagflació, hiperinflació i anuncien una “depressió” aquesta mateixa tardor o el pròxim any a molt estirar.
Els indicadors de confiança i sentiment de mercat mostren un clar missatge de por (moment òptim per acumular actius si ens atenim a l’estadística).
Per altra banda, és difícil trobar taula en un restaurant el cap de setmana, les carreteres i aeroports estan a plens, les dades d’afiliació a la seguretat social en màxims històrics, les empreses tenen dificultat per trobar personal i la seva gran preocupació no són les vendes, sinó com servir allò que han venut. (Pels pessimistes l’antesala de la crisi a l’estil l’orquestra del Titànic)
És coneguda la dita que la borsa ha anticipat 10 de les 2 últimes recessions, per tant, moltes correccions no són justificades i amb el temps els mercats es resitúen, havent ofert una bona oportunitat de compra.
És aconsellable en aquestes situacions allunyar-nos del soroll mediàtic i analitzar les dades el més objectivament possible per entendre que hi ha darrere els missatges apocalíptics i l’eufòria consumista del moment per tal de poder prendre les decisions correctes.
En un mar de dades, n’aporto unes quantes que crec representatives per si us poden ser útils.
1 – Previsions del PIB global segons el Banc Mundial.
Les previsions de creixement són positives, si bé és cert que poden ser revisades a la baixa. De fet, les mesures adoptades pels Bancs Centrals tenen per objectiu refredar les economies. Tècnicament, una recessió és quan s’encadenen dos trimestres negatius del PIB, això pot passar als EUA aquest semestre, però entre una recessió tècnica a una depressió econòmica hi ha gran diferència. A nivell agregat també cal remarcar el paper que pot tenir Xina, actualment els seus indicadors són a la inversa nostra i poden contribuir a compensar l’alentiment global.
2 – Taxa d’estalvi
El Covid va disparar la taxa d’estalvi (el 2021 es va registrar la més alta dels últims 25 anys), aquesta realitat combinada amb l’efecte “catch-up” (que en economia es coneix com aquell comportament en què els consumidors volen recuperar el temps perdut) són els detonants del nivell de consum en oci que veiem ara i que es regularitzarà a curt termini.
3 – Salut financera de les famílies i nivell d’endeutament
La situació financera de les famílies dista molt de la crisi del 2009 (el patrimoni net és el doble) pel que una pujada de tipus (es descompta un 1% a desembre) contraurà la renda disponible de forma moderada pel que no preveiem un impacte molt significatiu en la demanda
4 – Inflació
Després de la COVID es va incrementar molt l’oferta monetària. És sabut que quan s’incrementa la quantitat de diners per sobre del creixement real es generen bombolles d’actius (les hem vist en tecnològiques, criptomònedes, deute i start-ups) i apareix la inflació.
La inflació també s’ha vist impulsada, a part de l’increment de l’oferta monetària, pel component energètic (amplificat per la guerra d’Ucraïna) i pels colls d’ampolla generats en l’oferta pels tancaments de l’etapa Covid. Les empreses no han pogut respondre a una demanda que ha entrat amb més força de la prevista.
Les últimes dades mostren una petita reducció de l’oferta monetària i un alentiment de la inflació.
5– Preus matèries primeres
Les matèries primeres porten una correcció significativa des dels màxims assolits fa uns mesos.
Per exemple, l’índex de metalls DJ Commodity Metals, porta una caiguda del -24.55% des de màxims i un -7.82% en l’any, així i tot està un 33% per sobre del preu a 31/12/2020. L’índex de cereals, el DJ Commodity grains mostra un comportament similar, -21,15% des de màxims un +4.24% en l’any i +21.9% des del 31/12/2020.
Els preus de l’energia presenten, i encara presentaran a curt termini, més resistència a la moderació, el control i poder geopolític en la producció de petroli condiciona el mercat. Hi ha qui interpreta que la correcció en el preu de les matèries primes descompten una caiguda de la demanda i, per tant, anticipen una recessió.
En aquest sentit, destaco el que ha dit aquesta mateixa setmana Michael Burry, qui va anticipar contra pronòstic la crisi subprime, Burry es basa en l’efecte Bullwhip per suggerir que la Fed podria baixar els tipus d’interès contra tot pronòstic.
L’efecte Bullwhip és un fenomen que es produeix per les fluctuacions en els inventaris dels detallistes, quan hi ha un excés d’inventari els preus poden baixar perquè els detallistes volen desfer-se de l’inventari i quan els preus comencen a baixar tornen a acumular, són cicles.
Potser la visió de Burry sigui extremista, el cert és que amb la inflació en retorcés els Bancs Centrals tindran més marge de maniobra i quan es publiquin les primeres dades que mostrin aquesta moderació de preus es recuperaran els nivells de confiança.
La borsa ha anticipat una caiguda de beneficis, en aquest entorn és normal que es produeixi una reducció d’aquests. La caiguda no serà homogènia en totes les empreses, per exemple les asseguradores, la banca, algunes d’industrials o les telecoms aquest entorn ja els va bé, per aquest motiu les nostres carteres cauen menys que el mercat. La clau rau a saber si el mercat està anticipant en la seva justa mesura aquest futur que vindrà.
Nosaltres pensem que s’està sobrereaccionant i tenim una nova oportunitat de compra, així ho transmetem als nostres clients. Possiblement, abans de tancar l’any, amb les noves dades que es publiquin, ja podrem determinar si la caiguda ha estat exagerada o no, com veient en el següent gràfic les valoracions de les empreses europees son atractives.
