Els mercats es veuen afectats en gran manera per la pujada dels interessos de la FED i la pujada prevista per Europa.

A continuació expliquem les conseqüències d’una pujada dels interessos i el perquè justifiquen les caigudes d’uns sectors determinats i alhora també justifiquen un relatiu bon comportament d’altres sectors.

A grans trets, podem dividir les empreses en dues grans categories, les de tipus “value” i les de tipus “growth” (filant més prim, tot i que no ve al cas, hi ha empreses que eren growth i ara són value i altres que la seva categorització no és tan clara).

Anomenem value (valor) a totes aquelles empreses més estables, generalment de sectors tradicionals com energia, alimentació, banca, i un llarg etcètera. Un indicador per saber si és “value” o no és la relació entre el seu valor en borsa i el seu valor comptable, les “value” són empreses en què els dos valors s’aproximen.

Les de tipus growth (o creixement) són les que poden créixer en ingressos de forma molt significativa en els pròxims anys, empreses que estan en plena expansió i en mercats canviants. El cas més evident és el de la tecnologia o empreses “disruptives”, és a dir que aporten nous models de negoci tals com Amazon o Netflix (i tot l’índex Nasdaq). Aquestes empreses generalment cotitzen a un preu molt superior al seu valor comptable (perquè les expectatives són molt positives), i en molts casos necessiten de molt capital per continuar creixent.

Un exemple molt evident de “value” vs “growth” el trobem comparant el holding Berkshire Hathaway (blau) gestionat per Warren Buffet, (màxim exponent de la gestió “value”) i el fons ARKK Innovation (lila) de Catherine Wood, que ha estat l’ETF més de moda els últims anys a Wall Street.

Hem viscut una dècada dominada pel “growth”, la complaença dels mercats ha portat les valoracions a l’extrem en detriment del “value”. Històricament (analitzant una sèrie de 100 anys) el “value” sempre ha superat en rendibilitat a llarg termini al “growth” i tot i el diferencial acumulat en aquests últims 10 anys, en tan sols 6 mesos les rendibilitats han acabat convergint.

Per què està passant aquest ajustament?

L’explicació rau en el còktel Inflació + Pujada d’interessos

Des de finals de 2021, i sobretot a inicis de 2022, hem trobat un gran increment de costos generals (inflació) i n’esperem una de financers (tipus d’interès). Això canvia les perspectives de futur, especialment en les empreses de creixement, que es poden veure afectades per diferents factors com:

– El cost de finançament és més alt: Les empreses que necessiten deute per créixer i no tenen una estructura adequada de venciments, massa dependents del deute a curt termini, l’impacte en costos financers és superior i empitjorà l’accés al crèdit.

– La capacitat de traslladar l’increment de preus al consumidor que en alguns casos és molt limitada (vegeu el cas de Netflix, que opta per posar anuncis en lloc d’apujar els preus).

– Els inversors es tornen més exigents, ja que l’alternativa de la renda fixa millora, i per aportar nou capital (ampliacions de capital) demanen valoracions més baixes (menys complaença en les valoracions d’start-ups i similars).

– El mètode principal per valorar empreses és el “descompte de fluxos”, és a dir actualitzar el dia d’avui els beneficis futurs previstos. Amb una reducció dels ingressos percentualment igual, l’impacte en valoració és molt superior en una empresa tipus “growth” que en una “value”, com veurem amb un exemple a continuació.

Exemple

Mirem l’evolució dels beneficis els últims 13 anys d’Alphabet ( Growth) , ATT (Value) i Visa i la tendència mitja de creixement anual dels beneficis (+23% Alphabet vs. +4,35% ATT).

Descomptant aquests ingresos a una taxa del 3% ens dona una valoració de 221,6 per Alphabet, 66.5 per Visa i 139,6 per ATT

Com afectaria les valoracions una caiguda lineal del 20% en els beneficis previstos?

Doncs l’impacte en valoració és de gairebé 5 vegades més en Alphabet que en ATT, i pràcticament el doble que amb Visa

Per tant …

La forta caiguda que ha patit el Nasdaq des del començament del 2022 no és casual. La valoració que arrossegaven aquestes empreses de tipus creixement ja era molt elevada, i encara es va accentuar més amb la pandèmia on el sector tecnològic va ser refugi pels inversors. Superat el parèntesi de la pandèmia i caminant cap a una normalització dels tipus d’interès, tot indica que entrem en una etapa “value” on empreses més aviat tradicionals i més solvents tenen més capacitat de resiliència i de donar fruits en el llarg termini.

Aquestes empreses partien ja de valoracions baixes, situades per sota de la mitjana històrica, tenen més capacitat per traslladar els increments de preus i mantenir els marges, no necessiten un gran endeutament a curt per continuar creixent i tenen resultats més previsibles i menys volàtils que les empreses de tipus growth.