La setmana passada el BCE va apujar els tipus d’interès tal com ja estava previst.
Després de gairebé tres anys de retallades, canvi de rumb. El mercat ja contempla una nova pujada aquest any.
És previsible, la inflació no acaba de baixar.
Durant mesos hem sentit que la inflació estava controlada… que tornar al 2% era qüestió de temps.
Amb aquesta “previsible temporalitat” el BCE es mantenia a l’espera.
La inflació de la zona euro, lluny de remetre, s’ha tornat a accelerar. (El conflicte a l’Orient Mitjà no està ajudant precisament.)
Al mateix temps, l’economia europea està resistint millor del que molts esperaven.
Amb aquest escenari d’inflació per sobre del 3% + creixement que aguanta millor del previst, no es pot esperar més.
L’ortodòxia mana, toca pujar-los.
Tipus més alts no són necessàriament una mala notícia
Que els tipus pugin després d’un període de tipus molt baixos no és, per si mateix, cap desastre.
És normalització.
Els tipus extremadament baixos van ser la resposta a una situació extraordinària.
Tornar a nivells normals no ha de ser un problema.
El problema seria que el procés de normalització fos més ràpid del que els mercats tenen assumit.
Pujades ràpides podrien malmetre el creixement, cosa que, de moment, no està passant.
Per això, davant d’un canvi de cicle monetari, no crec que la pregunta sigui
“Borsa sí o borsa no?”
La pregunta és: “Quina borsa? Quin tipus d’empresa? Quin tipus de deute?
Quins terminis de deute?”
En quin marc global es produeix tot això
Almenys cinc forces pressionen els mercats.
- Guerra i inestabilitat geopolítica general.
- Petroli per sobre dels 100 dòlars.
- Inflació persistent.
- Tipus d’interès a l’alça.
- Nivells de deute públic elevats.
Cinc forces estirant la corda cap avall.
I, a l’altre costat, una força que la contraresta.
Una força especialment potent:
La productivitat.
La revolució tecnològica, la intel·ligència artificial i la inversió empresarial estan generant una expectativa de creixement de la productivitat que el mercat està intentant valorar.
Malgrat totes aquestes preocupacions, les borses, tot i corregir aquest últim mes, continuen molt a prop dels màxims històrics.
Això ens diu una cosa: el mercat està mirant més enllà dels problemes actuals, albirant un altre cicle expansiu de l’economia.
Entrem en una època de l’any en què tradicionalment els mercats poden mostrar més volatilitat.
I, sí, el mercat pot continuar corregint, un 10%, o un 15%, i això no és incompatible amb la visió d’un nou cicle expansiu.
Els mercats no esperen que els problemes estiguin resolts per començar a anticipar que ho estaran.
En moltes ocasions el mercat s’avança.
El problema de voler esperar que tot sigui clar
Aquesta és una de les coses que més costa explicar als inversors perquè sembla il·lògic però és així.
Quan tenim guerra, inflació, petroli, tipus alts i incertesa… sembla que el més prudent és esperar.
Esperar que baixi el petroli.
Esperar que acabi la guerra.
Esperar que baixi la inflació.
Esperar que el BCE torni a baixar tipus.
I quan tot això passa, sovint, ja ha pujat la borsa.
Perquè els mercats no esperen que nosaltres ens sentim còmodes.
Mai trobarem el moment “perfecte”.
Quan tot sembla clar, els preus ja ho incorporen. I quan hi ha dubtes, és quan apareixen les oportunitats.
Per això, ara, amb aquesta normalització de tipus en curs, la inversió en renda fixa té més sentit que abans, sense oblidar que trobem també moltes empreses capaces de créixer i generar caixa.
Amb una bona diversificació, cal seguir posicionat en renda variable a l’espera d’un altre cicle alcista.
No cal encertar què passarà, només cal ser conscient del risc que s’assumeix i tenir una bona diversificació.