Els semiconductors estan caient. Amb força.
Aquesta setmana s’han desplomat, mentre el software vola. I ja fa uns quants dies.
No és una jornada aïllada. És un canvi de patró que porta setmanes coent-se, i que ara comença a fer-se evident als preus.
Mireu-ho. L’SOXX, un dels ETFs de semiconductors més seguits del món, porta una caiguda contínua després d’haver marcat màxims històrics. La corba de la dreta parla per si sola.
Quan els sectors “guanyadors” corregeixen així, no és per un dia dolent. És perquè alguna cosa fonamental s’està reordenant sota la superfície.
Per què està passant això, ara i tan de cop.
El motiu principal és el de sempre: expectatives desmesurades i confiança extrema.
Portem un parell d’anys sentint el mateix mantra. Que la IA és el futur. Que la demanda és il·limitada. Que el software tradicional quedarà obsolet. Que no hi ha xips suficients al món per alimentar aquest creixement.
És una narrativa que s’ha cregut tothom.
Però entre la narrativa i la realitat sempre hi ha una distància. I el mercat és expert en girs de guió.
I precisament ara se n’està produint un.
El detonant té nom: la Xina.
La Xina està avançant molt ràpid en models de IA de codi obert. Models que qualsevol pot fer servir de manera privada, sense pagar cap subscripció.
I amb un rendiment molt semblant al dels models tancats i de pagament d’OpenAI o Anthropic.
Molts usuaris estan escollint aquests models oberts en lloc de pagar milions per les alternatives americanes. Sobretot les empreses, que amb els models oberts mantenen el control total sobre les seves dades. Amb OpenAI o Anthropic, no.
Aquestes companyies guarden les converses per entrenar els seus models. I això vol dir que, sense voler-ho, les empreses els regalen els seus secrets industrials.
La desconfiança cap als models tancats està creixent. I està canviant la partida.
Per què això té conseqüències greus.
Aquí ve el punt clau que la majoria d’inversors passa per alt.
Tota la inversió massiva en centres de dades i infraestructura d’IA s’ha justificat perquè OpenAI i Anthropic han firmat contractes multimilionaris de còmput a llarg termini. S’han compromès a gastar quantitats enormes en xips, servidors i electricitat.
Aquests contractes descompten un futur de demanda gegant.
Però aquesta demanda futura pot no arribar. O pot arribar més tard i de forma més moderada del que es descomptava.
Si comencen a aparèixer dubtes sobre el compliment d’aquests contractes, tota la cadena s’enfonsa. Les fàbriques de xips, els proveïdors, els constructors de centres de dades, els energètics associats.
El que hem après (una vegada més).
Al final, el temps posa cada cosa al seu lloc.
Ni la IA és màgica. Ni la demanda és il·limitada. Ni els xips són imbatibles. Ni el software tradicional queda obsolet.
Probablement la IA seguirà el mateix camí que van seguir internet, el ferrocarril, l’electricitat o l’automòbil.
Com totes les grans disrupcions, acabarà sent adoptada massivament per persones i empreses.
I quan tothom la faci servir, deixarà de ser un avantatge en si mateixa.
Què fer amb això.
La resposta és avorrida, però és la correcta.
Cautela i seguir fent les coses bé. No deixar-se portar per les emocions, ni pel pànic quan cau, ni per l’eufòria quan puja. Deixar d’especular.
Al final, invertir a llarg termini és el que funciona.
No perquè ho digui jo. Perquè ho diuen les dades de dècades.
Els cicles curts són soroll. El llarg termini és el que compta, i aquest, premia sempre la paciència, no la velocitat.