“David, tu en compraràs?”
Hi ha molta gent que té autèntica por de perdre’s la sortida a borsa de SpaceX.
És comprensible.
Parlem d’una empresa que ha revolucionat els llançaments espacials, que ha creat Starlink i que probablement és una de les companyies més admirades del planeta.
Qui vulgui comprar-ne accions, les podrà comprar.
A GVC Gaesco hi tindrà accés.
Ara bé…
Us confessaré una cosa.
La seva sortida a borsa em produeix aproximadament la mateixa il·lusió que anar a l’aniversari de la tieta Remei.
No perquè l’empresa no sigui extraordinària.
Ho és.
Sinó perquè la pregunta no és si SpaceX és una gran empresa.
La pregunta és quin preu em demanen per comprar-la.
I aquí és on aparco les emocions. Soc un pèl avorrit, ho reconec. Però abans de decidir, miro els números.
Doncs bé. Mirem els números:
Els ingressos de 2025 van ser de 19.000 milions de dòlars, amb un creixement del +33% respecte a 2024.
Fins aquí, bé.
Starlink, la joia de la corona, creix al +50% i és l’únic negoci que guanya diners de veritat dins de tota l’empresa.
Però els costos totals arriben als 24.000 milions. L’empresa va perdre 5.000 milions l’any passat.
I el segment d’IA, que inclou X, factura 3.000 milions però perd 6.000 milions operativament.
Sis mil milions de pèrdues en un sol segment.
Ara la valoració: SpaceX sortirà a borsa per 1,7 bilions de dòlars.
Superaria Meta, Tesla i Berkshire Hathaway des del primer dia.
Com que l’empresa perd diners i no genera caixa lliure, l’única manera de valorar-la és per la relació preu/vendes.
El resultat: 89 vegades les vendes.
Vuitanta-nou vegades vendes.
Per una empresa que perd diners i creix al 30%.
I el senyor Musk, per cert, conservarà el control del 85% de l’empresa. Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.
Quan veig aquest múltiple, recordo per què m’agraden les empreses menys seguides.
He après una cosa al llarg dels anys.
Les millors inversions no han vingut de les empreses que sortien cada dia als titulars.
Han vingut d’empreses menys seguides pel mercat. D’empreses avorrides, incompreses o directament ignorades pels analistes.
El mercat, en el fons, funciona d’una manera molt senzilla.
Quan poca gent vol alguna cosa, la venen barata.
Quan tothom la vol, te la venen cara.
La ironia és que les sortides a borsa mediàtiques, les que generen cues, les que omplen portades, les que fan que tothom truqui al seu banc, acostumen a ser exactament les situacions on el preu ja recull tota l’emoció possible.
Ara bé, no vull dir que totes les sortides a borsa siguin males inversions.
Seria fals.
N’hi ha de tot. Rere l’eufòria pot venir més eufòria. Però a mig termini, les sortides a borsa amb més ressò mediàtic rarament han estat les millors oportunitats.
Perquè una gran empresa no sempre és una gran inversió.
Aquesta és una diferència que Wall Street oblida periòdicament.
I després acostuma a recordar-la de cop.
A més, no cal que vagis a l’OPV ni que en compris a borsa. Encara que no compris accions directament, és molt probable que n’acabis tenint igualment.
Si la seva capitalització acaba sent tan gran com s’espera, els fons indexats hauran de comprar-ne. No perquè els agradi. No perquè pensin que és barata. Simplement perquè les regles de l’índex els hi obliguen.
I molts fons de gestió activa que no s’allunyen gaire dels índexs també acabaran incorporant-la.
Per tant, molts inversors en seran propietaris sense ni tan sols adonar-se’n.
Si em pregunteu si la incorporaríem als fons que gestionem a GVC Gaesco, la resposta és que ho veig difícil. Ha de superar uns filtres exigents que, ara com ara, no veig que pugui complir. Ja es veurà. El que és segur és que seguirem buscant les empreses menys populars.
Una última cosa.
La sortida a borsa de SpaceX, i les que s’esperen en el món de la IA (com OpenAI o Anthropic) poden ser catalitzadors positius per als mercats. Senyals de confiança en el mercat de capitals.
Un altre possible catalitzador és la reobertura de l’estret d’Ormuz. Si es produís, alliberaria pressió sobre els preus energètics i reduiria la incertesa geopolítica. Europa, més sensible als preus de l’energia, en seria la gran beneficiada.
El mercat sempre troba motius per pujar.
I també per baixar.
La feina de l’inversor és no confondre el soroll amb l’oportunitat.
Com sempre.
