Històricament els mercats d’accions han demostrat molta resiliència en cada crisi internacional.

Actualment, pel que fa a la guerra d’Ucraïna, els mercats descompten un enquistament del conflicte en un àmbit local, l’impacte en els mercats és poc significatiu. La principal font de volatilitat i incertesa són els efectes inflacionaris que afegeixen més llenya al foc a una tendència inflacionista que va començar amb la recuperació econòmica post-covid.

Per tant, com hem vist en tots els informes d’analistes d’aquest mes, les incògnites giren entorn del binomi “control de la inflació Vs. impacte en el creixement”. Sintetitzem el comentari relatiu a aquests aspectes:

• Quin és l’origen de la inflació
• Quines previsions hi ha sobre la seva evolució
• Què poden fer els bancs centrals i estats per reduir-la
• Quin impacte tindran les pujades de tipus en el creixement global i els resultats empresarials

Quin és l’origen de la inflació

Portàvem 40 anys d’alentiment dels increments de preus, i especialment els últims 20 gràcies als increments de productivitat, la globalització i la demografia.

La inflació presenta una alta correlació amb l’oferta monetària, desprès de la Covid la oferta monetària (M2) s’ha disparat amb increments del 38% a EUA i del 16% a Europa actuant com aquell llumí que encén la flama alimentada inicialment per la manca de subministres provocats per la pandèmia o l’increment en els preus energètics i matèries primes per la guerra.

No són coses menors, pensem que aquests fets estan fent replantejar les dependències a països o empreses. Possiblement estem en l’embrió d’un nou ordre mundial, fins aquí hem arribat i ara toca un cert replegament que comportarà uns costos més alts i possiblement un menor creixement.

Quines previsions hi ha?

El consens entre la majoria d’analistes apunta a una moderació, que a finals de l’any passat ja anticipaven per aquest març, i no s’està produïnt. La inflació te components poc previsibles i les indexacions a aquesta poden generar espirals alcistes, tot i que, ara per ara, no veiem una relació amb salaris.

En una newsletter de l’Oscar Alvarez, fent referència a un estudi de Vincent Deluard, Chief Economist de Stonex en que analitza dades històriques d’inflació, advertia de la inestabilitat de la mateixa quan supera el 7%, es a dir que inflacions molt altes porten més inflació.

En definitiva, l’evolució de la inflació es la major incògnita que tenim sobre la taula. Pel seu origen estructural (increment sobtat de demanda post-covid + estrangulament d’oferta principalment de Gas i Petroli) hi ha cert consens que apunta a una normalització en l’últim trimestre de l’any i estabilització entre el 2-3% el proper any.

• Que poden fer els bancs centrals i estats per reduir-la?

Entre res i molt poc. Els bancs centrals nomes poden recórrer a reduir la oferta monetària (ja hem vist la correlació amb la mateixa) i incrementar tipus d’interès. EUA ho està fent de forma decidida i de moment més tímidament a Europa, però entre 2022 i 2023 tots els bancs centrals incrementaran tipus d’interès.

• Quin impacte tindran les pujades de tipus en el creixement global i els resultats empresarials?

Està clar que no es pot demorar la pujada de tipus, en el pla teòric un increment del “cost del diner” contrau la demanda i, a menor demanda, les empreses han de reduir preus de productes i serveis per mantenir les vendes amb el que s’aconsegueix frenar la inflació. Difícil tasca la que afronten els bancs centrals, la de provocar un alentiment que moderi els preus sense caure en una recessió. Jerome Powell, president de la FED, va citar els cicles d’ajust de 1964, 1984 i 1993 com evidencia de que la FED pot aconseguir un “aterratge suau” del creixement frenant la inflació i sense provocar una recessió.

Les expectatives sobre l’evolució dels tipus d’interès tenen una translació a la corba en que es descompta una pujada de tipus fins el 2023, i el 2024 poden tornar a baixar, o bé es creu que serà per un control de la inflació o perquè s’espera una recessió.

Aquest aplanament de la corba torna a posar de moda la famosa relació entre pendent de tipus negativa i recessió.

En resum…

1 – Pujades de tipus a nivell mundial entre 2022 i 2023.

2 – El mercat aposta per un “aterratge suau”, moderació del creixement i de la inflació.

3 – Increment del risc de recessió, que torna a posar de moda l’aparició d’indicadors anticipadors com la corba de tipus d’interès invertida o els pics en el preu del petroli.

• Com actuar?

A part de que caldrà seguir aquest binomi de preus/creixement, en el moment actual el creixement es sòlid, amb un gir clar a les empreses “quality value” que estan a preus raonables. Esperem una bona evolució pel 2022 de totes aquestes empreses amb balanços de qualitat, amb bona gestió financera i no depenen del finançament a curt termini i que poden traslladar els increments de preus als compradors i per tant mantenir marges. Es veuen afavorits per aquesta conjuntura sectors com el Bancs i serveis financers, Matèries bàsiques, Químiques, Assegurances, Industrials i es veuen més penalitzats els sectors de creixement com Tecnologia o comerç.