Els mercats no només pugen i baixen.
Cada moviment construeix una narrativa.
Cada pujada i cada caiguda explica una història.
El 2025 no ha estat una excepció.
La irrupció de Trump amb el debat sobre els aranzels, la preocupació per la inflació, pels tipus d’interès, pels nivells de deute, la possible bombolla en intel·ligència artificial… Tot ha anat deixant empremta als mercats, no tant pels fets en si, sinó per les expectatives generades. Soroll i més soroll.
Aquest 2025 hem vist l’Ibex 35 liderant les borses mundials i situar-se en màxims històrics, superant els nivells previs a la crisi del 2008. El seu principal motor ha estat la banca. El mercat ha premiat fluxos de caixa, dividends i estabilitat.
L’Ibex ens recorda que hi ha opcions més enllà de la IA i del famós S&P 500…
Fins i tot quan, a l’abril, l’anunci d’aranzels de Trump va sacsejar els mercats provocant una caiguda puntual del 18% a l’S&P 500, l’Ibex es va mantenir en positiu en el conjunt de l’any. Quan el relat no acompanya però els fonamentals responen, el soroll es digereix millor.
Pel que fa a l’S&P 500, continua fort perquè els resultats empresarials segueixen sent sòlids, sí, però cada cop més concentrats en un nombre reduït d’empreses immerses en una cursa d’inversió en IA.
I aquí apareix una de les grans preguntes del moment:
Hi ha bombolla en la intel·ligència artificial?
La IA és una revolució real, disruptiva i estructural, comparable a internet o a l’electricitat, amb impacte directe en productivitat, eficiència i marges empresarials. (crec que l’avenç tecnologic és indiscutible)
Per valorar si hi ha bombolla cal analitzar si el preu que se’n paga justifica el valor futur que realment aportaran questes expectatives.
Moltes empreses de la cursa de la IA cotitzen descomptant creixements molt exigents. A diferència de la bombolla “punt com” del 2000, els múltiples són menors i les empreses líders generen molta caixa… tot i que comencen a endeutar-se. (Ull. semàfor taronga)
Totes les grans revolucions tecnològiques han creat guanyadors… i també moltes decepcions. Són moltes més les que queden pel camí que les que triomfen i aixó també pasarà amb la IA.
Mentre ens continuem preguntant si hi ha bombolla, probablement la resposta sigui que no n’hi ha. El veritable perill apareix el dia que deixem de qüestionar-nos-ho.
Fins i tot quan les accions estan cares, no cauen perquè siguin cares, cauen perquè alguna expectativa es trenca i en IA, els preus deixen poc marge d’error. Quan el creixement futur ja està molt incorporat a les cotitzacions, la probabilitat de correccions sobtades augmenta.
Si el 2025 ha tingut un gran guanyador, aquest ha estat l’or, amb la plata afegint-s’hi en el tram final de l’any.
En un exercici amb els mercats en màxims, el comportament d’un actiu “refugi” com l’or no és el més habitual (precisament rep aquest qualificatiu per funcionar bé quan les borses no van bé).
Hi ha qui hi veu un moviment dels grans inversors anticipant una correcció. Jo crec que, simplement, en un entorn de liquiditat en màxims, els inversors més conservadors han buscat protecció contra la inflació.
I no podem acabar sense parlar de Bitcoin.
Si algun actiu es basa en narrativa, és Bitcoin. En només dos mesos i mig ha passat d’explorar màxims històrics a tancar l’any en negatiu, essent un dels pitjors actius del 2025. No ha canviat res. Només la narrativa, narrativa, narrativa, narrativa…
El 2025 no ens ha ensenyat res de nou: el de sempre.
Els mercats reaccionen als canvis d’expectatives —ho vam veure amb el tema dels aranzels a l’abril— i, a la llarga, els fets s’imposen al relat —ho hem vist amb el comportament de l’Ibex.
Invertir bé no consisteix a encertar cada moviment, sinó a entendre quin joc s’està jugant. I només cal invertir en els relats més versemblants a preus justos.
El 2026 seguirem seleccionant actius de manera disciplinada sota dues premisses bàsiques:
• No intentem endevinar el mercat: ningú ho fa de manera consistent. Posem el focus en les valoracions, no en els preus.
• Construïnt carteres diversificades: ni narratives ni modes. Les històries passen, els riscos romanen.
Els actius que continuaran sent protagonistes de la cartera:
• Empreses value i sectors com telecomunicacions, salut i infraestructures
• Small i mid caps, especialitzades en nínxols de mercat
• Emergents en general, i sud-est asiàtic en particular
• Liquiditat en actius monetaris o renda fixa de governs a curt termini
I els que tindran menys protagonisme:
• Les set magnífiques i la IA en general
• El dòlar
• L’or i la plata
• El deute a llarg termini
I, com sempre, EL TEMPS ha tornat a demostrar que és l’actiu més infravalorat de tots.
No fa soroll, no genera titulars, però és el que acaba posant cada història al seu lloc.