Diccionari de finances i inversió
Tots els conceptes que sentiràs als mòduls i als directes, explicats en català i en pla. Del més bàsic al més complex, sense fórmules impossibles ni lletra petita.
Escriu-la al cercador de sota. No cal posar accents i l’entén de moltes maneres: en castellà («interés compuesto»), en anglès («compound interest») i per sigles (BTC, TAE, PER, DCA).
Si prefereixes fullejar, fes servir les lletres de la barra de sota. Cada concepte porta l’àrea a què pertany: hipoteques, fons, deute, fiscalitat…
Això és una consulta, no un examen. Amb els conceptes bàsics ja pots invertir amb cap i peus; la resta arriba sola.
A
Acció
Un trosset de la propietat d’una empresa. Si tens accions d’una companyia, n’ets propietari en la part que et toca: participes dels seus beneficis i també de les seves pèrdues.
Exemple: si una empresa està dividida en un milió d’accions i en tens 100, ets propietari del 0,01% del negoci.
Accionista
Qui té accions d’una empresa. Com a propietari, té dret a cobrar dividends si l’empresa en reparteix i a votar a la junta d’accionistes.
Actiu
Qualsevol cosa que tens i que té valor: diners al banc, un pis, accions, un fons. En finances personals, els actius sumen al teu patrimoni.
Actiu lliure de risc
L’actiu que es considera més segur d’un mercat, normalment el deute a curt termini d’un estat solvent. Serveix de referència per comparar: si una inversió no et paga més que això, no compensa el risc extra.
Alcista (mercat)
Període llarg en què els preus pugen de forma sostinguda. En anglès, bull market. El contrari és un mercat baixista.
Alfa
La rendibilitat extra que aconsegueix un gestor per damunt del seu índex de referència, un cop ajustat el risc. Molt buscada, poc trobada de manera sostinguda.
Altcoin
Qualsevol criptomoneda que no sigui bitcoin. N’hi ha desenes de milers i la immensa majoria acaben valent zero: com més petita i més promesa, més probable és que desaparegui.
Amortitzar
Tornar part del capital que deus, per damunt de la quota normal. Pots amortitzar reduint la quota (pagues menys cada mes) o reduint el termini (acabes abans i pagues molts menys interessos).
Ampliació de capital
Quan una empresa emet accions noves per aconseguir diners. Si no hi acudeixes, el teu percentatge de propietat es dilueix: tens el mateix nombre d’accions sobre un pastís partit en més trossos.
Anàlisi fonamental
Estudiar el negoci de veritat —vendes, beneficis, deute, competència— per estimar quant val una empresa i comparar-ho amb el que costa a borsa.
Anàlisi tècnica
Estudiar gràfics de preus i volums buscant patrons per endevinar el moviment següent. És l’eina típica del trading a curt termini; per a l’inversor de llarg termini té poc pes.
Ancoratge
Quedar-te enganxat a un número de referència, com el preu al qual vas comprar. L’acció no sap què vas pagar tu: decideix pel que val ara i pel que creus que valdrà.
Aportació periòdica
Posar sempre la mateixa quantitat cada mes, passi el que passi al mercat. És el mecanisme més senzill per invertir sense haver d’encertar el moment.
Exemple: 200 € el dia 1 de cada mes, per domiciliació, i oblidar-se’n.
Arbitratge
Aprofitar que una mateixa cosa cotitza a preus diferents en dos llocs: es compra on és barata i es ven on és cara. Aquestes diferències duren segons i qui les caça són màquines.
Assegurança de vida
Cobreix el deute o deixa un capital a la família si passa alguna cosa. Els bancs la solen vincular a la hipoteca, però gairebé sempre la pots contractar fora i més barata.
Assessorament independent
Assessorament que pagues tu i que no es finança amb comissions dels productes que et col·loquen. La pregunta clau davant de qualsevol recomanació és senzilla: qui paga a qui m’està aconsellant?
Autocartera (recompra d’accions)
Quan una empresa compra accions pròpies i les elimina. Com que queden menys accions, a cada accionista li correspon un tros més gran del negoci. És una alternativa al dividend.
Aval
Algú que respon amb el seu patrimoni si tu no pagues. Avalar no és un tràmit: és assumir el deute sencer d’una altra persona.
Aversió a la pèrdua
Perdre 1.000 € fa molt més mal que l’alegria de guanyar-ne 1.000. Aquest desequilibri explica per què la gent ven en pànic a la part baixa del mercat.
Aversió al risc
Com de malament et sap perdre diners. No és bo ni dolent: és informació. Una cartera que no et deixa dormir és una cartera mal feta per a tu, encara que sobre el paper sigui perfecta.
B
Baixista (mercat)
Període en què els preus cauen de manera sostinguda, normalment més d’un 20% des dels màxims. En anglès, bear market. Passa cada pocs anys i forma part del joc.
Balanç de situació
La foto del que una empresa té (actius) i del que deu (passius) en un dia concret. La diferència entre tots dos és el patrimoni net.
Banc central
La institució que controla els tipus d’interès i la quantitat de diners d’una economia (el BCE a la zona euro, la Fed als EUA). Quan mou els tipus, ho notes a la hipoteca i als mercats.
Banca privada
Servei dels bancs per a patrimonis alts, amb tracte personalitzat. Tracte exclusiu no vol dir productes millors: mira igualment comissions, ISIN i què hi ha realment a dins.
Benchmark (índex de referència)
L’índex amb què compares un fons per saber si ho fa bé o malament. Sense benchmark, un «+7%» no vol dir res: potser el mercat va pujar un 12%.
Benefici per acció (BPA)
El benefici de l’empresa dividit entre el nombre d’accions. És el benefici que et toca per cada acció que tens.
Beta
Mesura com de brusca és una inversió comparada amb el mercat. Beta 1 = es mou igual; beta 1,5 = exagera els moviments un 50%; beta 0,5 = va més tranquil·la.
Biaix de confirmació
Buscar només la informació que et dona la raó. Si has comprat una empresa, de sobte tots els arguments a favor et semblen més sòlids. L’antídot: escriure per què podries estar equivocat.
Biaix de recència
Donar massa pes al que acaba de passar. Després d’un any dolent tot sembla perillós i, després d’un any bo, tot sembla fàcil. El mercat no té memòria curta; tu sí.
Bitcoin (BTC)
La primera criptomoneda, creada el 2009, amb un límit de 21 milions d’unitats. No té banc central al darrere ni genera ingressos: el seu preu depèn només del que altres estiguin disposats a pagar-hi, i pot caure un 70% sense que passi res «estrany».
Compte: si hi entres, que sigui amb diners que pots perdre sencers i amb una part petita de la cartera.
Blockchain (cadena de blocs)
El registre compartit on s’apunten totes les operacions d’una xarxa cripto, copiat a milers d’ordinadors alhora. Ningú el controla en solitari i, un cop escrit, no es pot esborrar.
Blue chip
Empresa gran, coneguda i consolidada, amb anys d’història i negoci estable. Solen ser menys volàtils, però tampoc són infal·libles.
Bo (obligació)
Un préstec que fas tu a un estat o a una empresa. Ells et paguen uns interessos i, al venciment, et tornen el que has posat. És renda fixa.
Bo corporatiu
Deute emès per una empresa en comptes d’un estat. Paga més interès perquè el risc d’impagament és més alt: mira sempre el rating de qui emet.
Bombolla
Quan el preu d’una cosa puja molt per damunt del que val de veritat, empès per l’eufòria i la por de quedar-se fora. Totes acaben igual, però ningú sap quan.
Borsa
El mercat on es compren i es venen accions i altres actius. No és un casino: és el lloc on la gent es fa propietària d’empreses reals.
Break-even (punt d’equilibri)
El nivell de vendes a partir del qual un negoci deixa de perdre diners. Per sota, cada mes resta; per damunt, cada venda addicional suma molt.
Bróker
L’intermediari que et permet comprar i vendre als mercats (un banc, una app d’inversió). Cobra comissions i és qui custodia els teus títols: tria’l ben regulat.
Buy and hold
«Compra i aguanta». Comprar bons actius i mantenir-los molts anys, sense entrar i sortir. És avorrit i és el que millor funciona per a la majoria.
C
Capital
Els diners que poses a treballar. En un préstec, el capital és l’import que deus sense comptar els interessos.
Capital risc i private equity
Invertir en empreses que no cotitzen: startups (capital risc) o companyies consolidades (private equity). Diners bloquejats molts anys, risc alt i accés normalment restringit.
Capitalització borsària
El que val tota l’empresa a borsa: preu de l’acció multiplicat pel nombre d’accions. És la manera de saber si una empresa és gran, mitjana o petita.
Carència
Període en què només pagues interessos i no amortitzes capital. Alleuja la quota ara i encareix el préstec després: és un respir, no una rebaixa.
Cartera
El conjunt de totes les teves inversions. El que importa no és cada peça per separat, sinó com es comporten totes juntes.
Cash flow (flux de caixa)
Els diners que entren i surten de veritat, no els apunts comptables. Una empresa pot declarar beneficis i quedar-se sense caixa; el flux de caixa és el que no menteix.
CFD
Contracte per diferències: apostes sobre el moviment d’un preu sense tenir l’actiu, gairebé sempre amb palanquejament. Producte complex i de risc molt alt; la majoria de particulars hi perd diners.
Cicle econòmic
L’anar i venir de l’economia: expansió, sobreescalfament, frenada i recuperació. No es repeteix mai igual, però sempre torna a girar.
Clau privada i frase de recuperació
La contrasenya mestra que dona accés als teus cripto i les 12 o 24 paraules per recuperar-la. Qui la té, té els diners: si la perds no hi ha atenció al client que et salvi, i si la comparteixes, adeu.
Clàusula sòl
Clàusula que impedia que la teva hipoteca variable baixés d’un cert tipus encara que l’euríbor caigués. Van ser declarades abusives quan no s’informava clarament: exemple de per què cal llegir l’escriptura.
CNMV
La Comissió Nacional del Mercat de Valors, el supervisor espanyol. Abans de posar un euro enlloc, comprova que l’entitat hi està registrada i mira la llista d’advertències de xiringuitos financers.
Comissió de gestió
El que et cobra cada any qui gestiona el teu fons o pla, tant si guanya com si perd. Sembla poc, però un 1,5% anual durant 25 anys es menja una part enorme del resultat.
Comissió d’èxit
Comissió extra que cobra el gestor sobre els guanys obtinguts. Sona just, però sovint se suma a la de gestió i premia l’any bo sense retornar res l’any dolent.
Comissions de subscripció i reemborsament
El que et poden cobrar per entrar en un fons o per sortir-ne. Als fons indexats habituals són zero: si te’n cobren, pregunta per què.
Compte de resultats
La pel·lícula d’un any d’empresa: què ha venut, què li ha costat i què li ha quedat de benefici.
Compte òmnibus
Compte global on el bróker agrupa les posicions de molts clients sota el seu nom. És legal i habitual, però convé saber si els teus títols estan a nom teu o dins d’un òmnibus.
Compte remunerat
Un compte corrent que et paga un interès pels diners que hi tens, amb disponibilitat immediata. Bon lloc per al fons d’emergència; mal lloc per a diners a 20 anys vista.
Correcció
Una caiguda de mercat d’entre un 10% i un 20%. Passa gairebé cada any i, mirada des de lluny, quasi no es veu al gràfic.
Correlació
Com de junts es mouen dos actius. Si tot el que tens puja i baixa alhora, no estàs diversificat encara que tinguis moltes coses.
Cost d’oportunitat
El que deixes de guanyar per fer una cosa en comptes d’una altra. Tenir 30.000 € parats al compte també té un preu: el que haurien pogut rendir.
Cost enfonsat
Els diners ja gastats que no recuperaràs passi el que passi. Aguantar una mala inversió «perquè ja hi he posat molt» és la trampa clàssica: decideix pel futur, no pel que ja has pagat.
Cotització
El preu al qual es compra i es ven un actiu en aquest moment. És el que algú està disposat a pagar avui, no necessàriament el que val.
Crèdit al consum
Préstec per finançar compres del dia a dia, amb una TAE molt més alta que la d’una hipoteca. Les targetes revolving en són la versió més cara i perillosa.
Criptomoneda
Moneda digital que funciona sense banc central, sobre una xarxa descentralitzada. Molt volàtil i, a la pràctica, sense xarxa de protecció: si hi vas, que sigui amb una part petita i sabent què fas.
Crowdfunding immobiliari
Plataformes que et deixen participar en promocions o lloguers amb imports petits. Rendibilitats atractives sobre el paper, però amb poca liquiditat i risc real de perdre-ho tot en el projecte.
Cupó
L’interès que et paga un bo, normalment un cop l’any. Un bo de 1.000 € amb cupó del 3% et dona 30 € anuals.
Custòdia
El servei de guardar els teus títols i la comissió que alguns bancs cobren per fer-ho. Molts brókers digitals no la cobren: val la pena mirar-ho.
D
Deducció fiscal
Rebaixa a la quota o a la base de l’IRPF per certes situacions (habitatge en règims antics, aportacions a plans, autonòmiques). Una deducció no és un regal: fes números abans de decidir res només per fiscalitat.
Default (impagament)
Quan un emissor no paga el que devia. És el risc central de la renda fixa i el motiu pel qual el deute dolent paga tipus tan llaminers.
DeFi
Finances descentralitzades: préstecs, canvis i interessos gestionats per programes automàtics sense banc pel mig. Rendiments espectaculars i riscos igual d’espectaculars (errors de codi, estafes, liquidacions).
Deflació
Quan els preus baixen de manera generalitzada. Sona bé, però sol venir acompanyada d’economia parada, sous congelats i deute més difícil de pagar.
Depòsit a termini
Deixes els diners bloquejats un temps pactat i el banc et paga un interès conegut d’entrada. Segur i previsible, però amb rendiments modestos.
Derivats
Productes el valor dels quals depèn d’una altra cosa (una acció, el petroli, un tipus d’interès): futurs, opcions, swaps. Serveixen per cobrir riscos i també per especular molt fort.
Descompte de fluxos de caixa (DCF)
Mètode de valoració que estima els diners que generarà una empresa en el futur i els porta a valor d’avui. Molt potent i molt sensible: canvia lleugerament les hipòtesis i el resultat es dispara.
Despeses de compravenda d’un immoble
Impostos, notaria, registre, gestoria i taxació: entre un 10% i un 13% del preu segons la comunitat i si és obra nova o de segona mà. Es paguen a part de l’entrada.
Deute net / EBITDA
Quants anys de benefici operatiu necessitaria una empresa per pagar tot el seu deute. Per damunt de 3 o 4 vegades, comença a fer respecte.
Deute públic
Els diners que demana prestats un estat emetent lletres, bons i obligacions. Com més fiable és el país, menys interès ha de pagar.
Deute subordinat
Deute que cobra l’últim si l’emissor fa fallida, just abans dels accionistes. Paga més interès perquè, quan les coses van maldades, sol perdre-ho gairebé tot.
Diversificació
No posar tots els ous al mateix cistell: repartir entre empreses, sectors, països i tipus d’actiu. És l’única manera fiable de reduir risc sense renunciar a rendibilitat.
Dividend
La part del benefici que una empresa reparteix als accionistes. No són diners regalats: el dia que es paga, l’acció val aproximadament aquest import menys.
Dividend yield (rendibilitat per dividend)
El dividend anual dividit pel preu de l’acció. Un yield altíssim sovint és un senyal d’alarma, no una ganga: vol dir que el preu ha caigut molt.
Divisa
La moneda d’un país o zona: euro, dòlar, ien. Si inverteixes fora de l’euro, part del teu resultat dependrà de com es mogui el canvi.
Dollar-cost averaging (DCA)
Invertir una quantitat fixa cada cert temps. Quan el mercat baixa compres més participacions i quan puja en compres menys, i el preu mitjà se suavitza.
Dow Jones
Índex històric de 30 grans empreses nord-americanes. Surt molt als telenotícies, però només recull 30 empreses: per veure el conjunt del mercat nord-americà, l’S&P 500 és més representatiu.
Drawdown
La caiguda màxima des d’un màxim fins al mínim posterior. És la millor mesura del mal de panxa real que has hagut d’aguantar amb una inversió.
Due diligence
La feina d’investigar a fons abans de posar-hi diners: comptes, contractes, riscos, qui hi ha al darrere. Aplicat a tu: no invertir mai en el que no entens.
Duració (bons)
Com de sensible és un bo als canvis de tipus d’interès. Com més duració, més puja o baixa de preu quan els tipus es mouen.
E
EBITDA
El benefici d’una empresa abans d’interessos, impostos i amortitzacions. Serveix per veure com va el negoci en si, però amaga costos molt reals: no el confonguis amb els diners que guanya.
Efecte ramat
Fer el que fa tothom perquè ho fa tothom. És el motor de les bombolles i dels pànics: quan una inversió apareix a totes les converses, sol ser tard.
Efectiu
Els diners disponibles a l’instant. Tenir-ne és imprescindible per dormir tranquil, però tenir-ne massa parat durant anys és una manera lenta d’empobrir-se per la inflació.
Emissor
Qui posa a la venda un títol: l’estat o l’empresa que emet un bo, o l’entitat que crea un producte. El risc d’emissor és que qui l’ha emès no pugui pagar.
Empresa cíclica i defensiva
Les cícliques (automòbil, construcció, luxe) van molt bé quan l’economia tira i pateixen quan es frena. Les defensives (alimentació, salut, electricitat) aguanten millor perquè venen coses que la gent no deixa de comprar.
Endeutament
La proporció dels teus ingressos que se’n va a pagar deutes. Com a referència prudent, les quotes no haurien de passar del 30-35% dels ingressos nets.
Entrada (habitatge)
Els diners que has de posar tu perquè el banc no acostuma a finançar més del 80%. Amb les despeses, calcula tenir estalviat entre un 30% i un 33% del preu.
Estalvi
La diferència entre el que entra i el que surt. Sense estalvi no hi ha inversió possible: és la primera peça de tot plegat i la que més depèn de tu.
Estanflació
La combinació més incòmoda: preus pujant i economia parada alhora. Deixa el banc central sense bones opcions, perquè el remei d’un problema empitjora l’altre.
Estat de fluxos d’efectiu
El document que mostra els diners que realment han entrat i sortit d’una empresa. El benefici es pot maquillar; la caixa, molt menys.
ETF
Un fons que cotitza a borsa com si fos una acció. Amb una sola compra tens desenes o centenars d’empreses, normalment amb comissions molt baixes.
Exemple: comprar un ETF sobre l’S&P 500 és comprar, d’un cop, les 500 empreses més grans dels EUA.
ETF d’acumulació i de distribució
El d’acumulació reinverteix sol els dividends dins del fons; el de distribució te’ls paga al compte. Per fer bola de neu i ajornar impostos, acumulació; per generar rendes, distribució.
Ethereum (ETH)
La segona criptomoneda per mida. A diferència de bitcoin, la seva xarxa permet executar programes (contractes intel·ligents), i per això s’hi construeixen la majoria de projectes cripto.
Euríbor
El tipus d’interès al qual es presten diners els bancs europeus. És la referència de la majoria d’hipoteques variables: si puja, puja la teva quota.
EuroStoxx 50
Índex de les 50 empreses més grans de la zona euro. És la referència europea equivalent a l’S&P 500 nord-americà, però molt més concentrada.
Excés de confiança
Creure’t millor que la mitjana escollint inversions. Sol arribar després d’uns quants encerts seguits i acaba amb massa moviments, massa costos i massa risc.
Exchange (plataforma de cripto)
El lloc on es compren i venen criptomonedes. No és un banc: si l’exchange cau o desapareix, els teus diners hi poden anar al darrere, com va passar amb FTX el 2022.
Expansió quantitativa (QE)
Quan un banc central compra deute massivament per injectar diners a l’economia i abaratir el crèdit. Empeny amunt els preus dels actius.
Exposició
Quina part de la teva cartera està sotmesa a un risc concret: a la borsa dels EUA, al sector tecnològic, al dòlar… Saber-ho és el primer pas per controlar-ho.
F
Fallida (concurs de creditors)
Situació en què una empresa no pot pagar i entra en un procés judicial. Els accionistes cobren els últims i, en la majoria de casos, no cobren res.
Fed
La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units. És el més influent del món: quan mou els tipus, tremolen els mercats de tot arreu, també el teu fons indexat.
FIRE
Moviment que busca la independència financera i la jubilació anticipada estalviant un percentatge molt alt dels ingressos. La idea de fons és bona; els números extrems, no per a tothom.
Fiscalitat de les criptomonedes
Cada venda o canvi entre monedes genera guany o pèrdua patrimonial i tributa a la base de l’estalvi. Canviar bitcoin per una altra cripto ja compta, encara que no toquis euros: guarda’n tot l’històric.
Fiscalitat de l’estalvi
Els guanys d’inversions, interessos i dividends tributen a la base de l’estalvi de l’IRPF, per trams. Només pagues quan realitzes el guany, és a dir, quan vens.
FOMO
La por de quedar-se fora (fear of missing out). És l’emoció que fa comprar a preus alts allò de què tothom parla. Si tens pressa per invertir, és el pitjor senyal possible.
Fons de data objectiu
Fons que redueix sol el risc a mesura que s’acosta una data (per exemple, la teva jubilació). Còmode, però comprova comissions i com de ràpid es torna conservador.
Fons d’emergència
Diners guardats, disponibles a l’instant, per a imprevistos: entre 3 i 6 mesos de despeses. És el primer que has de tenir; sense això, qualsevol ensurt et fa vendre inversions en el pitjor moment.
Fons d’inversió
Un sac comú on molts inversors posen diners i un gestor els inverteix seguint unes regles. Compres participacions i el seu valor puja o baixa segons com vagi la cartera.
Fons garantit
Fons que promet recuperar el capital en una data concreta. La garantia es paga amb anys de rendibilitat baixa i penalitzacions si surts abans: el que sembla seguretat sol ser cost d’oportunitat.
Fons indexat
Un fons que no intenta encertar res: simplement copia un índex. Com que no cal un equip endevinant el futur, les comissions són baixíssimes, i a llarg termini bat la majoria de fons de gestió activa.
Fons monetari
Fons que inverteix en deute a molt curt termini i de qualitat alta. S’utilitza com a aparcament de diners: poca rendibilitat, poc moviment i disponibilitat ràpida.
Forex
El mercat de divises, on es canvien unes monedes per unes altres. És el més gran del món i, per a un particular que hi especula amb palanquejament, un dels llocs on és més fàcil perdre-ho tot.
Free cash flow (flux de caixa lliure)
Els diners que li sobren a una empresa després de pagar-ho tot i d’invertir per mantenir el negoci. És la caixa amb què pot pagar dividends, reduir deute o créixer.
Free float (capital flotant)
La part de les accions d’una empresa que realment es negocia lliurement a borsa, sense comptar les que estan en mans fixes. Com més petit és, més es mou el preu.
Futurs
Contracte per comprar o vendre alguna cosa en una data futura a un preu pactat avui. Els fan servir empreses per assegurar preus i especuladors per apostar amb molt palanquejament.
G
Garantia (marge)
Els diners que has de deixar dipositats per mantenir oberta una posició palanquejada. Si el mercat va en contra, et demanen més diners o et tanquen la posició (margin call).
Gestió activa
Un equip tria quines accions comprar i vendre intentant superar el mercat. Cobra més comissions i, a llarg termini, la gran majoria no ho aconsegueix.
Gestió passiva
No intentar guanyar el mercat, sinó replicar-lo amb el mínim cost possible. És la base de la inversió indexada i la manera més senzilla de fer-ho bé sense dedicar-hi hores.
Gestor automatitzat (roboadvisor)
Servei que et fa un test de perfil, et munta una cartera de fons indexats i la manté i rebalanceja sola per una comissió petita. Còmode per començar.
Gestora
L’entitat que crea i administra fons (Vanguard, BlackRock, Amundi…). Els diners del fons no són seus: estan separats del seu balanç, i per això si la gestora cau, la teva cartera no desapareix.
Grau d’inversió
Rating de BBB− cap amunt: deute considerat de qualitat raonable. Per sota, entrem en high yield: paga més, però amb molt més risc d’impagament.
Growth (creixement)
Estil d’inversió centrat en empreses que creixen molt de pressa, encara que avui semblin cares. L’aposta és que els beneficis futurs justifiquin el preu.
Guany o pèrdua patrimonial
La diferència entre el que vas pagar i el que has cobrat en vendre. Els guanys tributen; les pèrdues es poden compensar amb guanys d’altres vendes i, si sobren, arrossegar quatre anys.
H
Habitatge habitual
El pis on vius de manera permanent. Té un tracte fiscal especial: entre altres coses, si en vens un i en compres un altre, el guany pot quedar exempt per reinversió complint requisits.
Halving
Reducció a la meitat de les noves monedes que es creen a bitcoin, més o menys cada quatre anys. Es fa servir com a argument alcista, però és un esdeveniment conegut per tothom des del primer dia.
Hedge fund
Fons molt lliure quant a estratègies (curts, derivats, palanquejament), amb comissions altes i accés restringit. Ni són màgics ni estan a l’abast de l’inversor mitjà.
Hedging (cobertura)
Muntar una posició que et protegeix d’un risc concret, com qui contracta una assegurança. Redueix el mal si les coses van malament i també et retalla el guany si van bé.
Herència i successions
El que es paga i com es reparteix quan algú mor. Varia molt segons la comunitat autònoma i el parentiu; planificar-ho en vida estalvia diners i, sobretot, discussions.
Hiperinflació
Inflació desbocada, de tres dígits o més, que destrueix el valor dels diners en mesos. Rara als països desenvolupats, però és el recordatori extrem de per què l’efectiu no és neutre.
Hipoteca fixa, variable i mixta
Fixa: mateixa quota sempre. Variable: lligada a l’euríbor, puja i baixa. Mixta: uns anys fixa i la resta variable. Cap de les tres és millor que les altres: encaixen en situacions diferents segons els anys que et queden, el marge que tinguis al pressupost i com et sentis davant la incertesa.
Holding
Societat que no fabrica res: només té participacions en altres empreses. S’utilitza per organitzar patrimonis i grups empresarials, amb implicacions fiscals que cal estudiar bé.
Horitzó temporal
Quan necessitaràs els diners. És la pregunta que ho decideix gairebé tot: diners per a d’aquí a dos anys no van a borsa, i diners per a d’aquí a vint no es queden al compte.
I
IBEX 35
L’índex de les 35 empreses més negociades de la borsa espanyola. Molt concentrat en banca, energia i construcció: no és una cartera diversificada per si sol.
Impost de transmissions patrimonials (ITP)
L’impost que pagues en comprar un habitatge de segona mà, entre un 6% i un 11% segons la comunitat. A l’obra nova, en lloc d’ITP es paga IVA.
Independència financera
El punt en què el teu patrimoni genera prou per cobrir les despeses sense dependre del sou. No és deixar de treballar: és treballar perquè vols, no perquè toca.
Índex
Una cistella d’empreses que serveix per mesurar com va un mercat sencer. No es pot comprar l’índex directament: el compres a través d’un fons indexat o un ETF.
Índex ponderat per capitalització
L’índex on cada empresa pesa segons la seva mida. Té una conseqüència important: com més puja una empresa, més pes agafa a la teva cartera indexada.
Inflació
La pujada general dels preus, que fa que amb els mateixos diners cada any compris menys. És l’enemic silenciós de qui ho té tot parat al compte corrent.
Exemple: amb una inflació del 3%, 10.000 € guardats sota el matalàs valen uns 7.400 € en poder de compra al cap de deu anys.
Inflació subjacent
La inflació sense energia ni aliments frescos, que són els preus més volàtils. Els bancs centrals hi miren molt perquè indica millor la tendència de fons.
Interès compost
Guanyar interessos sobre els interessos que ja has guanyat. És la bola de neu que fa que el temps sigui més important que la quantitat que hi poses.
Exemple: 200 € cada mes al 7% anual: hi poses 48.000 € de la teva butxaca i al cap de 20 anys en tens uns 104.000 €.
Interès simple
L’interès que es calcula sempre sobre el capital inicial, sense acumular. Creix en línia recta, no en bola de neu.
Inversió ESG
Inversió que filtra per criteris ambientals, socials i de bon govern. Compte amb el greenwashing: mira què hi ha realment dins del fons abans de fiar-te de l’etiqueta.
Inversió immobiliària
Comprar immobles per llogar-los o revendre’ls. Dona rendes i pot apalancar-se amb hipoteca, però té costos, impostos, feina i molt poca liquiditat: no es ven un pis en un clic.
Inversor institucional
Fons, asseguradores, plans de pensions i grans gestores que mouen la major part del mercat. Quan et pregunten «qui hi ha a l’altra banda?», normalment són ells.
IPC
L’índex de preus de consum: la manera oficial de mesurar la inflació seguint el preu d’una cistella de productes i serveis habituals.
ISIN
El codi internacional que identifica de manera única un fons, una acció o un bo. Si dubtes de quin producte t’estan venent, demana l’ISIN i comprova’l.
J
Jubilació
El moment en què deixes de cobrar un sou i comences a viure del sistema públic i del que hagis construït. Com més aviat comences a preparar-la, menys esforç mensual et demanarà.
Junta d’accionistes
La reunió on els propietaris d’una empresa aproven els comptes, els dividends i el consell d’administració. Si tens accions, hi tens vot, encara que sigui petit.
K
KID / DFI
El document de dades fonamentals que t’han de donar abans de contractar un fons o producte: objectiu, riscos, costos i escenaris, en poques pàgines. És el primer que hauries de llegir.
KYC
Know your customer: els processos d’identificació i origen de fons que t’exigeixen bancs i brókers. Són pesats, però són la diferència entre una entitat seriosa i un xiringuito.
L
Liquiditat
Com de fàcil és convertir una cosa en diners sense perdre-hi. Un fons indexat és molt líquid; un pis o un producte amb permanència, molt poc.
Llarg termini
En inversió, parlem de deu anys o més. És el període a partir del qual la borsa deixa de ser una loteria i comença a comportar-se com el que és: propietat d’empreses que creixen.
Lletres del Tresor
Deute públic a curt termini (3, 6, 9 o 12 mesos). Es compren per sota del valor nominal i al venciment et tornen el nominal sencer: la diferència és el que hi guanyes.
Lloguer: rendibilitat bruta i neta
La bruta és el lloguer anual dividit pel preu de compra. La neta descompta IBI, comunitat, assegurances, manteniment, impostos i mesos buits, i sol ser bastant més baixa del que es diu al bar.
Long (posició llarga)
Comprar esperant que el preu pugi. És el que fa tothom quan inverteix de manera normal; el contrari és posar-se curt.
LTV (loan to value)
El percentatge del valor de l’immoble que et finança el banc. Amb un LTV del 80%, has de posar tu el 20% restant més les despeses de compra.
M
Marge brut i marge net
El brut és el que queda després del cost directe del producte; el net, el que queda al final de tot. Marges alts i estables solen indicar una empresa amb poder de fixar preus.
Marge de seguretat
Comprar prou per sota del que creus que val una cosa perquè, encara que t’equivoquis una mica en els càlculs, no hi perdis. És el coixí de l’inversor prudent.
Market maker
Entitat que posa preus de compra i de venda contínuament perquè sempre hi hagi contrapartida. Viu de la diferència entre tots dos preus (l’spread).
Market timing
Intentar endevinar el millor moment per entrar i sortir. Cal encertar dues vegades, i perdre’s només els deu millors dies d’una dècada et pot partir la rendibilitat per la meitat.
Matèries primeres
Petroli, gas, coure, blat, or… No generen ingressos per si soles: el seu preu depèn de l’oferta i la demanda. Serveixen per diversificar, no com a nucli d’una cartera.
Mercat eficient
La idea que el preu ja incorpora tota la informació disponible, i per tant guanyar el mercat de manera sistemàtica és molt difícil. És l’argument de fons de la inversió indexada.
Mercat emergent
Països en creixement però amb menys estabilitat institucional i monetària (Índia, Brasil, Indonèsia…). Més potencial i també més sotracs; van bé com a part petita d’una cartera global.
Mercat OTC
Operacions fetes fora de mercat organitzat, directament entre dues parts (over the counter). Més flexible i amb més risc de contrapartida i menys transparència de preus.
Mercat primari i secundari
Al primari es creen els títols i els diners van a l’emissor (una sortida a borsa, una emissió de bons). Al secundari els inversors se’ls intercanvien entre ells: això és la borsa del dia a dia.
MiCA
El reglament europeu que regula els criptoactius i obliga les plataformes a registrar-se i complir requisits. No converteix els cripto en segurs: només posa unes regles mínimes a qui te’ls ven.
MiFID II
La normativa europea que obliga a informar-te dels costos reals, a avaluar si un producte t’encaixa i a classificar-te com a inversor. És la que fa que et facin tests abans de contractar.
Mineria
El procés pel qual uns ordinadors validen operacions i creen monedes noves a canvi d’una recompensa. Consumeix moltíssima energia i és el mecanisme que manté la xarxa de bitcoin funcionant.
Mitjana mòbil
El preu mitjà dels últims X dies, dibuixat com una línia que suavitza el soroll. És l’indicador més usat de l’anàlisi tècnica.
Moat (avantatge competitiu)
El «fossat» que protegeix una empresa de la competència: una marca forta, una xarxa difícil de replicar, costos més baixos o clients que no poden marxar fàcilment.
Morositat
El percentatge de préstecs que no s’estan pagant. És un termòmetre clàssic de la salut d’un banc i, de retruc, de l’economia.
N
NASDAQ
Mercat nord-americà on cotitzen moltes de les grans tecnològiques. El seu índex principal, el Nasdaq 100, sol pujar i baixar amb més força que el mercat general.
NAV (valor liquidatiu)
El que val cada participació d’un fons, calculat un cop al dia: patrimoni total dividit entre el nombre de participacions. És el preu al qual entres i surts.
NFT
Certificat digital que acredita la propietat d’una peça única (una imatge, un tiquet, un objecte de joc). El 2021 se’n va fer una bombolla monumental i la majoria van acabar sense compradors.
Nikkei 225
L’índex principal de la borsa japonesa. Va trigar més de trenta anys a recuperar el màxim de 1989: el recordatori que «a llarg termini sempre puja» necessita diversificació global.
Nominal i real
El rendiment nominal és el que veus al paper; el real és el que queda un cop descomptada la inflació. Un 3% nominal amb un 4% d’inflació és perdre poder de compra.
Novació i subrogació
Novació: canviar condicions amb el teu banc. Subrogació: emportar-te la hipoteca a un altre banc. Totes dues tenen costos, però poden estalviar-te molts diners si els tipus han canviat.
O
Obligacions de l’Estat
Deute públic a llarg termini (10, 15 o 30 anys) que paga cupó anual. Com més llarg és el termini, més es mou el preu quan canvien els tipus d’interès.
Oferta i demanda
El mecanisme que fixa qualsevol preu: quanta gent vol comprar i quanta vol vendre. A borsa, el preu no és una opinió d’experts: és l’últim acord entre dues persones.
OPA
Oferta pública d’adquisició: algú proposa comprar les accions d’una empresa a tots els accionistes, normalment amb prima sobre el preu de mercat, per prendre’n el control.
Opcions
Contractes que donen el dret (no l’obligació) de comprar o vendre alguna cosa a un preu pactat abans d’una data. Serveixen per cobrir-se i per especular; venent-ne pots assumir riscos enormes.
OPV / IPO (sortida a borsa)
Quan una empresa comença a cotitzar i ven accions al públic per primera vegada. Recorda que qui la treu vol vendre car: no totes les sortides a borsa són una oportunitat.
Or
Actiu refugi clàssic. No paga interessos ni dividends i no produeix res: només val el que un altre estigui disposat a pagar-hi. Com a assegurança de cartera, sí; com a motor, no.
Ordre a mercat
Comprar o vendre ara, al preu que hi hagi. Tens l’execució garantida, però no el preu exacte.
Ordre limitada
Poses el preu màxim que estàs disposat a pagar (o el mínim a cobrar). Controles el preu, però l’ordre pot no executar-se mai.
Ordre stop-loss
Ordre automàtica de venda si el preu cau fins a un nivell. Limita pèrdues en trading, però en inversió a llarg termini sovint et fa vendre just al pitjor moment.
P
Palanquejament (apalancament)
Invertir amb diners prestats per moure més del que tens. Multiplica els guanys i, exactament igual, les pèrdues: amb prou palanquejament, un moviment petit en contra t’ho pot liquidar tot.
Participacions preferents
Producte híbrid, perpetu i complex, que a Espanya es va col·locar massivament a estalviadors particulars amb conseqüències molt dolentes. Exemple de manual de per què no s’ha de comprar el que no s’entén.
Passiu
Tot el que deus: hipoteca, préstecs, targetes ajornades. El patrimoni net és el que tens menys el que deus.
Patrimoni net
La xifra que de veritat mesura com estàs: actius menys deutes. És el número que hauries de mirar un cop l’any, no el saldo del compte.
Payout
El percentatge del benefici que una empresa reparteix en dividends. Si supera el 100% de manera continuada, està repartint diners que no guanya.
PER (preu/benefici)
Quants anys de beneficis actuals estàs pagant per una empresa. Un PER de 15 vol dir que pagues 15 € per cada euro de benefici anual. Només té sentit comparant empreses semblants.
Perfil de risc
La combinació entre el risc que pots assumir (per situació i horitzó) i el que suportes emocionalment. Marca el repartiment entre renda variable i renda fixa de la teva cartera.
PIB
El valor de tot el que produeix un país en un any. Quan cau durant dos trimestres seguits, se sol parlar de recessió.
Pla de pensions
Producte d’estalvi per a la jubilació amb avantatge fiscal a l’entrada (dins de límits) i diners bloquejats fins a la jubilació o supòsits concrets. Mira’n sempre les comissions i el que porta a dins.
Plusvàlua
El guany que obtens en vendre alguna cosa per més del que et va costar. Mentre no venguis, el guany és sobre el paper i no tributa.
PMI
Índex de gestors de compres (Purchasing Managers’ Index): una enquesta mensual als responsables de compres de les empreses que mesura si l’activitat s’accelera o es frena. És un dels indicadors avançats que més miren els mercats, perquè s’anticipa al que setmanes o mesos després confirmen dades com el PIB.
La clau és el 50: per damunt de 50, l’economia s’expandeix; per sota, es contreu.
Poder de compra
El que pots comprar realment amb els teus diners. És la mesura que importa: si el sou puja un 2% i els preus un 4%, has cobrat més i vius pitjor.
Política fiscal
Les decisions d’un govern sobre impostos i despesa pública. Afecta el creixement, el deute del país i, al final, la butxaca de tothom.
Política monetària
Les decisions d’un banc central sobre tipus d’interès i diners en circulació. Quan és restrictiva, frena la inflació i l’economia; quan és expansiva, fa el contrari.
Pressupost
El pla de què fas amb els diners cada mes. No és per privar-se: és per decidir tu on van, en comptes de descobrir-ho a final de mes.
Preu objectiu
El preu al qual un analista creu que hauria de cotitzar una acció. És una opinió amb data de caducitat, no una promesa: mira sempre en què es basa.
Prima de risc
El sobrecost que ha de pagar un emissor menys fiable respecte del més segur. A Espanya s’associa a la diferència entre el bo espanyol i l’alemany a 10 anys.
Producte estructurat
Producte que combina renda fixa i derivats i es ven amb promeses de «capital garantit» o cupons condicionats. Molt opac i amb costos amagats: si no en pots explicar el funcionament en tres frases, no és per a tu.
Punt bàsic
Una centèsima part d’un 1%. Quan diuen que el banc central puja els tipus 25 punts bàsics, vol dir un 0,25%.
Q
Qualitat creditícia
Com de probable és que qui et deu diners te’ls torni. Es resumeix en el rating: com pitjor és, més interès has d’exigir per prestar-li.
Quantitative tightening (QT)
El contrari de l’expansió quantitativa: el banc central retira diners del sistema deixant vèncer el deute que tenia comprat. Sol pressionar a la baixa els preus dels actius.
Quota
El que pagues cada mes d’un préstec. Es reparteix entre interessos i capital: als primers anys se’n va gairebé tot en interessos, i per això amortitzar aviat estalvia tant.
R
Rating
La nota que agències com Moody’s o S&P posen a la solvència d’un emissor, de AAA cap avall. Per sota de BBB− es considera «bo escombraria»: paga més perquè hi ha més risc d’impagament.
Ràtio de Sharpe
Mesura quanta rendibilitat extra has obtingut per cada unitat de risc assumit. Serveix per comparar dues carteres sense deixar-se enlluernar només pel percentatge de guany.
Rebalanceig
Tornar la cartera als percentatges que havies decidit, un cop l’any o quan es desvien molt. A la pràctica t’obliga a vendre el que ha pujat i comprar el que ha baixat, sense endevinar res.
Recessió
Període de caiguda de l’activitat econòmica, amb menys consum i més atur. Forma part del cicle i sempre s’acaba superant, encara que mentre dura no ho sembli.
Regla 50/30/20
Repartir els ingressos nets en 50% necessitats, 30% capricis i 20% estalvi i deutes. No és sagrat, però és un punt de partida boníssim per posar ordre al mes.
Regla del 4%
Estimació clàssica segons la qual pots retirar cada any un 4% de la cartera inicial (ajustat per inflació) sense esgotar-la en 30 anys. És una referència de partida, no una llei.
Reinversió
Tornar a invertir el que has guanyat en comptes de gastar-ho. És el combustible de l’interès compost.
REIT / SOCIMI
Societats cotitzades que inverteixen en immobles de lloguer i estan obligades a repartir gran part dels beneficis. Permeten exposar-se al totxo amb liquiditat i sense hipoteques.
Renda disponible
El que et queda cada mes després d’impostos i despeses fixes. És la matèria primera de qualsevol pla financer: si no la coneixes, no pots planificar res.
Renda fixa
Prestar diners a canvi d’interessos coneguts: bons, lletres, obligacions. «Fixa» és el cupó, no el preu: si els tipus pugen, un bo ja comprat es pot vendre amb pèrdues.
Renda variable
Ser propietari: accions, fons d’accions, ETF. No hi ha rendiment pactat, però és l’actiu que històricament més ha crescut a llarg termini.
Rendes vitalícies
Contracte amb una asseguradora: entregues un capital i cobres una renda mentre visquis. Dona tranquil·litat i, a canvi, deixes de controlar aquells diners: mira’n bé les condicions i la fiscalitat.
Rendibilitat
El que guanyes o perds respecte del que has invertit, en percentatge. Sense dir el termini i el risc assumit, una xifra de rendibilitat no vol dir gran cosa.
Rendibilitat anualitzada (CAGR)
La mitjana composta anual d’una inversió al llarg de diversos anys. És la xifra honesta per comparar: un «+60% en 8 anys» és un 6% anual.
Rènting i lísing
Fórmules per fer servir un bé (típicament un cotxe) pagant una quota. Al lísing hi ha opció de compra al final; al rènting, normalment el tornes. Comodíssims i, gairebé sempre, més cars que comprar.
Retenció a compte
La part que Hisenda es queda per avançat quan cobres dividends o interessos (un 19% de sortida a Espanya). No és l’impost final: es regularitza a la declaració.
Risc
En finances, la possibilitat que el resultat no sigui el que esperaves. No és només perdre diners: també ho és quedar-se curt davant la inflació per no haver fet res.
Risc divisa
Quan inverteixes en una altra moneda, el tipus de canvi també et fa guanyar o perdre. Un fons global en dòlars et fa dependre, en part, de com vagi el dòlar contra l’euro.
Risc sistemàtic i específic
El sistemàtic afecta tot el mercat (una crisi, una guerra) i no es pot diversificar. L’específic és el d’una empresa concreta i sí que desapareix diversificant.
ROE
Rendibilitat sobre els recursos propis: quant benefici treu una empresa per cada euro dels seus accionistes. ROE alts i sostinguts solen indicar un bon negoci.
ROI
Retorn sobre la inversió: quant has guanyat comparat amb el que hi vas posar, en percentatge. Sense dir en quant de temps s’ha aconseguit, un ROI no diu gaire res.
ROIC
Rendibilitat sobre tot el capital invertit, propi i prestat. És dels millors indicadors per saber si una empresa crea valor de veritat o només creix inflant deute.
S
S&P 500
L’índex de les 500 empreses grans més importants dels Estats Units. És la referència mundial de la borsa i el nucli de moltes carteres indexades.
Salari brut i net
El brut és el que et costa a l’empresa abans d’impostos i cotitzacions; el net és el que t’arriba al compte. Planifica sempre amb el net.
Sector
El grup d’activitat al qual pertany una empresa: tecnologia, salut, banca, energia… Tenir-ho tot en un mateix sector és una manera fàcil de creure’s diversificat sense ser-ho.
Short (posició curta)
Guanyar diners quan una cosa baixa, venent accions manllevades per recomprar-les més barates. El guany és limitat i la pèrdua, teòricament, il·limitada.
SICAV
Societat d’inversió de capital variable, una figura històricament associada a grans patrimonis. Funciona com un fons, però amb forma de societat.
Small cap
Empreses de capitalització petita. Solen créixer més i patir més: més volatilitat, menys liquiditat i més probabilitat d’ensurts.
Solvència
La capacitat de pagar els deutes a llarg termini. Una empresa (o una persona) pot tenir beneficis i ser insolvent si el deute se li menja la caixa.
Split (desdoblament d’accions)
L’empresa parteix cada acció en diverses més barates. Tens més accions i cadascuna val menys: el pastís és exactament el mateix, només està tallat en més trossos.
Spread
La diferència entre el preu de compra i el de venda en un moment donat. És un cost invisible: com més estret, més barat et surt entrar i sortir.
Stablecoin
Criptomoneda dissenyada per valer sempre el mateix que una divisa, normalment el dòlar. La seva estabilitat depèn de qui l’emet i de si té reserves de veritat: no totes són el que diuen ser.
Staking
Bloquejar criptomonedes per ajudar a validar la xarxa a canvi d’una recompensa. Sona a «interès», però no ho és: pots perdre part del capital i el que cobres està en una moneda que oscil·la moltíssim.
Stock picking
Triar accions concretes en comptes de comprar el mercat sencer. Requereix temps, criteri i estómac; per a la majoria, la part indexada hauria de ser el gruix de la cartera.
Subjacent
L’actiu del qual depèn un derivat: l’acció, l’índex o la matèria primera sobre la qual està construït el producte.
Suport i resistència
Nivells de preu on històricament el mercat ha rebotat (suport) o s’ha aturat (resistència). Molt populars en anàlisi tècnica i, com tot en aquest camp, res de garantit.
Swap
Contracte per intercanviar fluxos de pagaments, per exemple canviar un tipus variable per un de fix. També s’usa dins d’alguns ETF per replicar índexs (rèplica sintètica).
T
TAE
Taxa anual equivalent: el cost real d’un préstec (o el rendiment real d’un dipòsit) incloent-hi comissions i despeses. Per comparar ofertes, mira sempre la TAE, mai el TIN.
Targeta revolving
Targeta on ajornes el pagament i el deute es va renovant amb TAE del 20% o més. La quota baixa fa que sembli barata mentre el deute creix sol: és de les trampes financeres més cares que hi ha.
TER
Despeses totals anuals d’un fons o ETF, en percentatge. Un fons indexat pot estar per sota del 0,25%; un de gestió activa, sovint per damunt de l’1,5%. Aquesta diferència, multiplicada per 25 anys, és brutal.
Test d’idoneïtat i de conveniència
Els qüestionaris que t’han de fer abans de contractar segons MiFID II, per comprovar que entens el producte i que t’encaixa. Contesta’ls de veritat: són la teva protecció.
TIN
Tipus d’interès nominal: l’interès pelat, sense comissions ni despeses. Serveix per calcular la quota, però no per comparar productes.
Tipus de canvi
Quantes unitats d’una moneda cal donar per una altra. Afecta les teves inversions internacionals encara que el fons es compri en euros.
Tipus d’interès
El preu dels diners. Quan puja, els préstecs es fan cars, l’estalvi conservador torna a pagar alguna cosa i els actius de risc solen patir.
TIR
Taxa interna de retorn: la rendibilitat anual que iguala el que has anat posant amb el que has anat rebent. És la manera correcta de mesurar una inversió amb entrades i sortides irregulars.
Titularització
Empaquetar molts préstecs (hipoteques, per exemple) i vendre’ls com un títol nou. Ben fet reparteix risc; mal fet i mal valorat, va ser el cor de la crisi del 2008.
Token
Unitat digital creada sobre una xarxa existent, sovint per finançar un projecte. Que existeixi un token no vol dir que hi hagi negoci al darrere: mira sempre qui l’emet i per a què serveix.
Trading
Comprar i vendre a curt termini buscant moviments de preu. És una activitat molt exigent, plena de costos i on la immensa majoria de particulars acaba perdent. No és el mateix que invertir.
Trams de la base de l’estalvi
Els guanys de les inversions tributen per trams creixents (del 19% cap amunt segons l’import). Només tributa la part que cau a cada tram, no tot el guany al tipus més alt.
Traspàs de fons
A Espanya pots moure diners d’un fons d’inversió a un altre sense tributar pel guany acumulat. És un avantatge fiscal enorme dels fons davant dels ETF.
Tresoreria
Els diners líquids que té una empresa (o tu) per anar pagant el dia a dia. Molts negocis rendibles fan fallida per quedar-se sense tresoreria.
U
UCITS
El segell europeu que compleixen els fons i ETF regulats a la UE, amb requisits de diversificació i transparència. Si un producte no és UCITS, pregunta’t per què.
Unit linked
Assegurança de vida amb inversió a dins. Barreja dues coses que solen anar millor per separat i acostuma a portar comissions altes i poca transparència.
Usdefruit
Dret a fer servir un bé i a cobrar-ne els fruits (per exemple, el lloguer) sense ser-ne el propietari ple. Molt habitual en herències, on un hereta la nua propietat i un altre l’usdefruit.
V
Valor comptable
El que valen els actius d’una empresa menys els seus deutes, segons els llibres. En empreses industrials diu força; en tecnològiques, gairebé res.
Valor intrínsec
El que creus que val realment una empresa segons els diners que generarà en el futur. Invertir en valor és comprar quan el preu de mercat està clarament per sota d’aquesta xifra.
Valor temporal dels diners
1.000 € avui valen més que 1.000 € d’aquí a cinc anys, perquè els d’avui poden treballar i els de demà han patit la inflació. És la idea que hi ha darrere de tota valoració financera.
Value (valor)
Estil d’inversió que busca empreses sòlides però barates respecte dels seus beneficis o actius. L’oposat conceptual del growth; funcionen bé en moments diferents.
Value trap (parany de valor)
Una empresa que sembla barata i en realitat està barata per un bon motiu: el negoci s’està enfonsant. Barat no és el mateix que bo.
Venciment
La data en què un bo, una lletra o un dipòsit s’acaba i et tornen els diners. Fins llavors, el preu pot moure’s; al venciment, cobres el nominal.
VIX
L’índex que mesura la volatilitat esperada de la borsa nord-americana. Se’l coneix com «l’índex de la por»: es dispara quan el mercat s’espanta.
Volatilitat
Com de bruscament es mou el preu d’una inversió amunt i avall. No és el mateix que perdre diners: és el peatge que pagues per obtenir més rendibilitat a llarg termini.
Volum
La quantitat de títols negociats en un període. Volums molt baixos indiquen poca liquiditat: entrar és fàcil, sortir a bon preu no tant.
W
Wallet (moneder)
On guardes les claus dels teus cripto. El moneder fred (un dispositiu desconnectat) és molt més segur que deixar-los a una plataforma: «not your keys, not your coins».
Warrant
Producte derivat, emès per un banc, que dona dret a comprar o vendre un actiu a un preu i una data. Molt palanquejat i amb el pas del temps en contra: pot arribar a valer zero.
Wash sale (regla dels dos mesos)
Si vens amb pèrdues per compensar-les fiscalment i recompres el mateix valor abans de dos mesos (un any si no cotitza), Hisenda no et deixa aplicar la pèrdua fins que el venguis de debò.
Working capital (fons de maniobra)
El coixí entre el que una empresa cobrarà a curt termini i el que ha de pagar a curt termini. Si és negatiu de manera crònica, hi ha problemes a la vista.
X
Xifra de negoci
El total facturat per una empresa en un període, abans de restar-hi cap cost. Créixer en vendes perdent diners no és créixer: és inflar-se.
Y
Yield
El rendiment d’una inversió expressat en percentatge sobre el preu actual. En bons, quan el preu baixa el yield puja, i a l’inrevés.
YTM (yield to maturity)
La rendibilitat anual que obtindràs d’un bo si el compres avui i el mantens fins al venciment, comptant cupons i preu de compra. És la xifra que cal mirar en fons de renda fixa.
Z
Zero cupó (bo)
Bo que no paga interessos pel camí: el compres amb descompte i al venciment cobres el nominal sencer. Les lletres del Tresor en són l’exemple més conegut.
Zona euro
El conjunt de països que comparteixen l’euro i, per tant, la política del BCE. Quan el BCE mou els tipus, la decisió es pren per al conjunt, no per a un país concret.
Prova amb una altra manera de dir-ho (per exemple «deute» en comptes de «bo»)… o digue’ns-ho i l’afegim al diccionari.